Suport al manifest, del Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Logo_del_PCCSuport al manifest «Darrera crida» que es va aprovar com a resolució en el darrer congrés del Partit dels Comunistes de Catalunya.


Fa poques setmanes i oportunament va aparèixer el Manifest “Darrera Crida”, un text que posa de manera clara i contundent en negre sobre blanc la crisis de civilització a la que ens enfrontem i la capacitat destructiva del model industrial – capitalista.

El manifest “Darrera Crida” comença apuntant-nos una idea cabdal. No estem davant d’una simple necessitat de canviar alguns hàbits o simplement aprofundir les nostre polítiques de protecció del medi ambient. Estem davant d’una profunda i radical crisis de civilització. Aquesta és una idea fonamental, que com a partit que vol transformar la societat no podem obviar: no és possible, ni desitjable el creixement continuat.

Els comunistes hem de defensar amb tota la vehemència i de manera contundent que una vida digna és possible sense les necessitats fictícies que el consumisme genera, que el indicador d’una vida que mereix la pena ser viscuda no és la quantitat d’objectes que acumulem i que podrem comprar. Això és una canvi transcendental que recupera fils rojos perduts en la nostra tradició que van quedar amagats per la idea de que la ciència i la tècnica ho podien resoldre tot i que la capacitat humana de transformar el seu entorn no tenia aturador. Que esgotat un recurs natural en vindria un altre i un altre,… Això s’ha revelat durant el segle XX com a radicalment fals i perillós. Estem exhaurint els recursos, estem canviant la química de la biosfera i estem portant el planeta al límit. La salut de la Terra i amb ella la de Humanitat corren seriós perill.

El capitalisme te inscrit en el seu ADN la necessitat constant de créixer i consumir més recursos i fer-ho cada cop de manera més accelerada i irracional. L’acumulació de capital i de poder és l’altar en que es sacrifica l’equilibri ecològic. Per tant avui, superar el capitalisme no és només una qüestió de “justícia social” o d’”igualtat” ho és també de pura supervivència.

Això apunta directament contra els processos que després de la segona guerra mundial varen suposar el desenvolupament d’una pretesa “societat del benestar” en el marc d’un pacte social entre capital i treball en el camp capitalista. I paral•lelament una cursa ferotge i competitiva d’industrialització en el camp socialista amb l’objectiu del promoure una benestar material a partir, això si, d’una opció col•lectivista. En els dos casos tenim la mateixa dinàmica: un procés de dominació i explotació de la natura, que arrenca d’una visió esbiaixadament quantitativa de la Il•lustració, base fonamental de l’explotació de l’esser humà per un altre esser humà. Cal admetre que malgrat que era difícil pensar en un alternativa en aquell moment, aquest va ser un camí erroni i que el capitalisme va ser molt més eficient a l’hora de generar una societat de consum, per destructiva que aquesta hagi demostrat ser.

Ara és el moment de recuperar discursos que varen quedar amagats, marginats i fins i tot perseguits. Discursos que arrenquen amb romanticisme anticapitalista del que parlava Lukàcs, com a primer gran moviment d’oposició a la freda racionalitat tecnològica de la societat industrial i burgesa, dels que ja s’apunta alguna intuïció el Manifest Comunista ( recordeu aquella bella idea de com la burgesia havia revolucionat la vida i la societat desencant el món i llançat tot allò que era sagrat a les fredes aigües del càlcul mercantil). Però és el darrer Marx, aquell que veien les derives del seu propi pensament, ens va sorprendre dient allò de “jo no soc marxista”. I que esglaiat davant una burgesia ferotge i ja desempallegada dels valors humanistes que varen acompanyar la Revolució de 1789, va començar a pensar en vies “no capitalistes” cap el socialisme.

El segle XX va veure aparèixer tot un seguit de pensadors, companys de viatge del nostre moviment, però amb poca influència, que van continuar teoritzant sobre aquesta modernitat perversa que representa el industrialisme capitalista. Sense ànim d’esmentar-los a tots us vull recordar a Walter Benjamin, Ernst Bloch, Theodor W. Adorno, Herbert Marcuse, Gunther Anders, Barry Commoner, Wolgang Harich i el seu herètic “comunisme sense creixement” i a casa nostra el gran Manuel Sacristan, membre del PSU i introductor de la preocupació ecològica entre nostre files. I no vull perdre l’ocasió per recordar avui aquí a Paco Fernandez Buey, que ens va deixar fa dos anys i companys tant valuosos com en Quim Sempere o en Jorge Riechmann. Tots ells i molts més van mantenir aquesta idea fonamental que el nostre Partit ha de posar en valor: que el socialisme que volem construir només serà possible en un societat continguda, que assumeixi els seus límits i que faci les paus amb el planeta.

Deia Walter Benjamin els anys trenta del segle passat, quan la lluita contra el feixisme era una de les nostres prioritats i els nostres camarades soviètics culminaven amb grans èxits un pla quinquennal darrera l’altre:

“Marx va dir que les revolucions son les locomotores de la Historia, però potser les coses es presenten d’un altre manera. Potser les revolucions son l’acte mitjançant el qual la Humanitat que viatge en el tren pitja el fre d’emergència”.

Avui el nostre partit té la responsabilitat històrica d’entendre aquesta crisis de civilització a la que estem abocats i ser protagonista polític d’aquesta frenada en la cursa suïcida a la que el capitalisme ens esta duent.


(Lee nuestro aviso legal y normas antes de participar en el blog con tus comentarios.)

Un comentario en “Suport al manifest, del Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Deja tu comentario o adhesión al manifiesto | Leave your supporting comment | Pour signer le manifeste laissez un commentaire | Überlasse dein Kommentar oder Einstimmung mit dem Manifest | Άφησε το σχόλιο σου ή την υποστήριξή σου στο μανιφέστο

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s