El Manifest (català)

(in English)(en castellano)(em português)(in Deutsch)(en français)(in italiano)(στα ελληνικά)(en galego)(euskeraz)(en asturianu)(en aragonés)(en Esperanto)

«Darrera crida»

Això és més que una crisi econòmica i de règim: és una crisi de civilització

ultima-llamada-v0-2-640x927Els ciutadans i ciutadanes europeus, en la seva gran majoria, assumeixen la idea de que la societat de consum actual pot “millorar” en el futur (i que hauria de fer-ho). Entre tant, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.

Res d’això és nou. Les investigadores i els científics més lúcids han estat donant-nos fonamentats senyals d’alarma des de començaments dels anys setanta del segle XX: de prosseguir amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en l’ús de recursos, generació de contaminants i increment de desigualtats) el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització .
Avui s’acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és ja un genocidi a càmera lenta. El declivi en la disponibilitat d’energia barata, els escenaris catastròfics del canvi climàtic i les tensions geopolítiques pels recursos mostren que les tendències de progrés del passat s’estan trencant.
Davant d’aquest desafiament no n’hi ha prou amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies eco-eficients, i tampoc amb una suposada “economia verda” que encobreix la mercantilització generalitzada de bens naturals i serveis ecosistèmics. Les solucions tecnològiques, tant a la crisi ambiental com al declivi energètic, són insuficients. A més a més, la crisi ecològica no és un tema parcial sinó que determina tots els aspectes de la societat: alimentació, transport, indústria, urbanització, conflictes bèl·lics… Es tracta, en definitiva, de la base de la nostra economia i de les nostres vides.
Estem atrapats en la dinàmica perversa d’una civilització que si no creix no funciona, i si creix destrueix les bases naturals que la fan possible. La nostra cultura, tecnòlatra i mercàlatra, oblida que som, des de l’arrel, dependents dels ecosistemes i interdependents.
La societat productivista i consumista no pot ser sustentada pel planeta. Necessitem construir una nova civilització capaç d’assegurar una vida digna a una enorme població humana (avui més de 7.200 milions), encara creixent, que habita un món de recursos minvants. Per això, seran necessaris canvis radicals als nostres modes de vida, les nostres formes de producció, el disseny de les ciutats i l’organització territorial: i sobre tot als valors que guien tot l’anterior. Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosfera, i utilitzi la investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política per a avançar cap a aquest objectiu. Per això necessitarem tota la imaginació política, generositat moral i creativitat tècnica que aconseguim desplegar.
Però aquesta Gran Transformació es troba amb dos obstacles titànics: la inèrcia del mode de vida capitalista i els interessos dels grups privilegiats. Per a evitar el caos i la barbàrie cap a on avui estem dirigint-nos, necessitem una ruptura política profunda amb l’hegemonia vigent, i una economia que tingui com a fi la satisfacció de necessitats socials dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del benefici privat.
Per sort, cada cop més gent està reaccionant davant dels intents de les elits de fer-los pagar els plats trencats. Avui, a l’Estat espanyol, el despertar de dignitat i democràcia que va suposar el 15M (des de la primavera de 2011) està gestant un procés constituent que obre possibilitats per a d’altres formes d’organització social.
Malgrat tot, és fonamental que els projectes alternatius prenguin consciència de les implicacions que suposen els límits del creixement i dissenyin propostes de canvi molt més audaces. La crisi de règim i la crisi econòmica només es podran superar si al mateix temps se supera la crisis ecològica. En aquest sentit, no basten polítiques que tornin a les receptes del capitalisme keynesià. Aquestes polítiques ens van portar, durant els decennis que van seguir a la segona guerra mundial, a un cicle d’expansió que ens va col·locar en el llindar dels límits del planeta. Un nou cicle d’expansió és inviable: no hi ha base material, ni espai ecològic, ni recursos naturals que puguin sustentar-lo.
El segle XXI serà el segle més decisiu de la història de la humanitat. Suposarà una gran prova per a totes les cultures i societats, i per a l’espècie en el seu conjunt. Una prova on es dirimirà la nostra continuïtat a la Terra i la possibilitat d’anomenar “humana” a la vida que siguem capaços d’organitzar després. Tenim davant nostre el repte d’una transformació d’un calibre anàleg al de grans esdeveniments històrics com la revolució neolítica o la revolució industrial.
Atenció: la finestra d’oportunitat s’està tancant. Es cert que hi ha molts moviments de resistència al voltant del món en pro de la justícia ambiental (l’organització Global Witness ha registrat gairebé mil ambientalistes morts només als últims deu anys, en les seves lluites contra projectes miners o petroliers, defensant les seves terres i les seves aigües). Com a molt, tenim un lustre per a assentar un debat ample i transversal sobre els límits del creixement, i per a construir democràticament alternatives ecològiques i energètiques que siguin a la vegada rigoroses i viables. Hauríem de ser capaces de guanyar grans majories per a un canvi de model econòmic, energètic, social i cultural. A més a més de combatre les injustícies originades per l’exercici de la dominació i l’acumulació de riquesa, parlem d’un model que assumeixi la realitat, faci les paus amb la naturalesa i possibiliti la vida bona dins dels límits ecològics de la Terra.
Una civilització s’acaba i n’hem de construir una altra de nova. Les conseqüències de no fer res —o fer massa poc— ens porten directament al col·lapse social, econòmic i ecològic. Però si comencem avui, encara podem ser les i els protagonistes d’una societat solidària, democràtica i en pau amb el planeta.

— En diversos llocs de la Península Ibérica, Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, i a l’estiu de 2014.

La solución a la crisis es sencillísima...

Ilustració de El Roto

Descarrega el Manifest (en castellà)

Manifiesto Última llamada (PDF)

 

Alguns signataris del manifest:

Ada Colau, Alberto Garzón, Antonio Turiel, Antonio Valero, Arcadi Oliveres, Belén Gopegui, Cayo Lara, Enric Duran, Esther Vivas, Ferrán Puig Vilar, Florent Marcellesi, Joan Herrera, Joan Martínez Alier, Joaquín Araujo, José Manuel Naredo, Juan Diego Botto, Juantxo López de Uralde, Justa Montero, Marina Albiol, Olga Rodríguez, Pablo Iglesias Turrión, Teresa Forcades, Teresa Rodríguez, Xosé Manuel Beiras, Yayo Herrero… (Veure llista completa al peu de la qual podràs signar tu també)

(Traducció de Antonio Turiel & Jordi Solé del Oil Crash Observatory.)

Altres traduccions al català:

(Lee nuestro aviso legal y normas antes de participar en el blog con tus comentarios.)

29 comentarios en “El Manifest (català)

  1. Tant de bo, sigui possible; un cel nou i una terra nova. Ho hem de fer per a tots, per mantenir la dignitat de humana, i evitar que “l’home sigui victima de l’home”

    Me gusta

  2. Benvolguts tots,

    Compartint el gruix de l’exposat. El canvi, és un canvi de paradigma a escala global, de civilització.

    Dubto, però, que si el que volem es escalar, el millor enfoc sigui ha de través de presentar-ho com:

    – estem sent molt dolents
    – corre, corre, corre, sen’s acaba el temps
    – hem de fer *això* per necessitat,
    – serà dur però val la pena (etica protestant)
    – i *ho* farem lliutant contra els altres.

    No sé si és generacional, però qui sigui que vulgui fer *qualsevol cosa* i m’ho presenti en aquest termes, no em sembla desitjable.

    Em sembla que som en un punt de l’història que em superat el anar a la contra de, i som en el de la integració. Crec que la meva naturalesa encabeix l’hedonisme i la separació del paradigma mecanicista del pensament dominant, i el col·lectivisme i la connexió del paradigma organicista.

    Per tant, presentaria el repte com la opció:
    – desitjable
    – constructiva
    – integradora

    Em sembla que sumaríem més.

    Bona feina companyes!

    Adrià

    Me gusta

    • Molt interessant, company! El tema del estilo comunicativo es algo que preocupa desde el principio y sobre el que hay una reflexión abierta entre los promotores. Les reenvío tu mensaje para que lo tengan en cuenta. Moltes gràcies!

      Me gusta

  3. Teniu fills o filles? Quina vida voleu per a ells i per als vostres nets i netes? Si voleu per a ells un escenari millor que l’actual, cal signar aquest manifest. Potser el plantejament comunicatiu és un pèl radical o difícil de posar en pràctica, sense mesures concretes, però a hores d’ara ja no és suficient esperar a que algú millori la situació. Hem de despertar, atrevir-nos a mirar a dins nostre, deixar d’utilitzar el consum com un placebo per tapar les nostres febleses personals i les nostres incapacitats, i afrontar el que realment som per fer passos endavant cap a una societat social i ambientalment més justa.

    Me gusta

  4. Pingback: Llums i ombres d’un President anomenat José Mujica – Revista Treball – Iniciativa per Catalunya Verds

  5. Pingback: Llums i ombres d’un  President anomenat José Mujica | TODO ES POSIBLE

  6. Pingback: El decreixement: una realitat emergent | blog sobre transició energètica

  7. Pingback: To Μανιφέστο | Κοινωνικό Καφενείο

  8. Pingback: Xerrada: Propostes ecofeministes en el segle de la gran prova

  9. Pingback: Yayo Herrero presentarà el manifest «Darrera crida» a Alcoi (dimecres 12 de novembre) | Última llamada (Manifiesto)

  10. Pingback: L’accés a l’aigua com espai de democratització de l’àmbit municipal | Procés EMBAT

  11. Pingback: Darrera Crida | Oil Crash Observatory

Deja tu comentario o adhesión al manifiesto | Leave your supporting comment | Pour signer le manifeste laissez un commentaire | Überlasse dein Kommentar oder Einstimmung mit dem Manifest | Άφησε το σχόλιο σου ή την υποστήριξή σου στο μανιφέστο

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s